Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant. Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte. Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca. Després del 1285 ja no tornà a Peralada; la seva casa degué ser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any. Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a la ciutat el botí de les incursions per la costa nord-africana. Cal situar-lo a Mallorca quan hom hi preparava la conquesta de Menorca (1286-87), on el devien acollir els seus cosins Joan, company seu d’aventures, Pere i Jaume, fills d’un oncle establert a Mallorca arran de la conquesta. El 13 d’abril de 1298 sembla que era a València. En 1298-1300 era ciutadà de Mallorca, i el 1300 anà a Sicília, on s’encarregà de la defensa d’un sector de Messina durant el setge d’aquesta ciutat (desembre del 1300). Per aquest temps tingué una galera, i continuava a l’illa en fer-se la pau de Caltabellotta (agost del 1302). Feia un quant temps que era procurador general de Roger de Flor a Sicília, i esdevingué mestre racional de la Companyia Catalana que organitzà per anar a l’imperi d’Orient. Sortí cap a aquest imperi pel setembre del 1303, i hi continuà —fent tant d’administrador com de guerrer— fins el 1307, i es distingí en la defensa de Gal·lípoli (juliol del 1306). Deixà la Companyia per seguir l’infant Ferran de Mallorca, amb qui anà a Tassos, Halmyros i Scopelos, i fou fet presoner pels venecians al Negrepont; després de perdre els seus béns, fou tornat a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d’afecte i alliberat. Tornà llavors al Negrepont, visità a Tebes l’infant Ferran, presoner, i retornà al Negrepont. Des d’allí seguí tota la costera meridional de Grècia i la remuntà fins a Corfú, passà al golf de Tàrent i arribà a Messina, des d’on pujà a Castronuovo a veure el rei Frederic. D’allí sembla que anà a Calàbria i, finalment, a Catalunya. Aviat tornà a Sicília, on a mitjan 1309 rebé del rei Frederic la comanda del govern de les illes de Gerba i els Quèrquens, que exercí fins el 1315, amb un petit parèntesi a la primavera del 1311, quan, havent deixat les illes ben pacificades, pogué anar a València per prendre muller i retornà amb aquesta, Valençona, a Gerba. El 1315 hagué de dur el futur Jaume III de Mallorca, llavors de poques setmanes, de Catània a Perpinyà. Establert a València, feu de procurador de Bernat de Sarrià almenys des del 1316 fins al 1320. Posseïa una cultura literària limitada a temes molt concrets: coneixements de la Bíblia, els trobadors i les narracions cavalleresques. El 1322 escriví el seu Sermó per lo passatge de Sardenya e Corsega, en vers provençal i format per 240 versos alexandrins, per a ser cantat amb la tonada de la cançó de gesta francesa Gui de Nan-teuil, on dona consells per a la preparació de l’empresa de Sardenya, després inclòs dins la↑Crònica. Des de València col·laborà en l’organització de la participació valenciana en aquesta expedició, durant la primera meitat del 1324. El 15 de maig de 1325, a la seva alqueria de Xirivella, començà la Crònica, enllestida en poc més de tres anys. La cronologia dels successos narrats arrenca amb l’engendrament de Jaume I i s’esten fins a les festes de la coronació d’Alfons el Benigne. A través de les seves pàgines, Muntaner es mostra molt afecte a la monarquia catalanoaragonesa, i hi sovintegen les reflexions i els consells de caràcter polític, destacant la continuada apologia de la unió i entesa entre els dominis catalans. En aquest temps es dedicà també al comerç de draperia d’alta qualitat. Elegit jurat de la ciutat de València, assistí com a tal a Saragossa a les festes de la coronació d’Alfons el Benigne (1328). El 12 de juny de 1329, encara a València, feu testament. Poc després anà a Mallorca, on restà el seu fill gran com a escuder de Jaume III. Intervingué en les corts del novembre d’aquest any i col·laborà en l’organització de la intendència per a la guerra contra Granada. El 1331 fou reelegit jurat. Amb la seva muller i la seva filla es traslladà a Mallorca (1332), on Jaume III el feu camarlenc seu i batlle d’Eivissa. Morí en exercici d’aquest últim càrrec. Tingué dos fills, Martí i Macari, i una filla, Caterina.
- Badia, L. (19932)
- Cingolani, S.M. (1985)
- Cingolani, S.M. (20071)
- Cingolani, S.M. (20072)
- Riquer, M. de (19931)
- Sobrer, J.M. (1978).