El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca. Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Publicà “La Veu de la Parròquia” (1948-50) i la revista popular “Ressò” (1950-52), que fou suprimida governativament. Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme. Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins (1946), Infants, ocells i nadales (1948) i Romiatge per la terra (1959). Eixàrcia (1963) és una tria de la seva obra lírica. També és autor de l’antologia Llibre de la Mare de Déu (1954). Confirmant la seva trajectòria, publicà la biografia Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1970). Fou proclamat mestre en gai saber, pòstumament, a Mèxic (1973) i el 1998 es reuní la seva producció a Obra poètica.