Vida i obra
Filla del director de cinema i periodista Magí Murià. Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona. Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista “La Dona Catalana”, dirigida pel seu pare. Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes. A més del propi nom, hi signà amb els pseudònims Roser Català, Marta Romaní i Anna Maria. Durant els anys trenta col·laborà en nombroses publicacions, especialment a “La Nau” (en què, a més d’altres proses, publicà els seus primers contes infantils) i a “La Rambla”. El 1930 publicà el seu primer llibre, El cultiu de la bellesa, un recull d’articles sobre estètica femenina. A més, al llarg d’aquests anys fou una gran activista cultural i política des d’institucions com el Club Femení i d’Esports de Barcelona o el partit polític Acció Catalana Republicana, queel 1932 deixà per incorporar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 publicà la seva primera novel·la, Joana Mas, un relat psicològic plantejat des d’una visió progressista i moralment oberta que connecta amb la ideologia del seu opuscle La revolució moral (1934). El 1936 passà a militar a Estat Català, el partit escindit d’Esquerra Republicana, i el 1937 s’incorporà a la Institució de les Lletres Catalanes. A més, durant la guerra col·laborà a Revista de Catalunya, “Companya”, “Meridià” i “Catalans!”; formà part de la redacció de “Diari de Barcelona”, i, tot seguit, de la de “Diari de Catalunya”, que acabà dirigint. També publicà el pamflet propagandístic El 6 d’octubre i el 19 de juliol (1937). El 1938 aparegué la seva segona novel·la, La peixera, de caràcter més social. El 1939 s’exilià a França i, en una estada amb altres escriptors al castell de Roissy-en-Brie, conegué el poeta Agustí Bartra, amb qui compartí la resta de la seva vida. El 1940 marxaren a la República Dominicana i el 1941 a Cuba i a Mèxic, on finalment s’establiren. Hi treballà com a traductora de l’anglès i el francès al castellà. Col·laborà assíduament a les revistes de l’exili català a Amèrica Catalunya i Ressorgiment (Buenos Aires); “Germanor” (Santiago de Xile); “Lletres” (del consell de redacció de la qual fou membre), La Nova Revista i Pont Blau (Mèxic). A Mèxic publicà també el llibre de narracions Via de l’Est (1946), ple de ressons de la pròpia experiència a Roissy, i el conte infantil El nen blanc i el nen negre (1947). Així mateix, el 1943 començà a redactar Crònica de la vida d’Agustí Bartra, acabat el 1966 i publicat a Catalunya el 1967 (l’edició definitiva és del 1990). El 1975 complementà aquest volum amb L’obra de Bartra, nova aproximació a la figura del poeta. El 1970, ella i Bartra tornaren a Catalunya, i el 1971 s’instal·laren a Terrassa. Poc després, publicà la novel·la infantil El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974) i Pinya de contes (1980), a més de l’obra teatral, també infantil, A Becerola fan ballades (1978). El mateix any aparegué l’antologia de contes propis El país de les fonts, i el 1982, El llibre d’Eli, un conjunt de narracions entrelligades i plenes de components simbòlics. Tot seguit publicà dues noves novel·les: Res no és veritat, Alícia (1984), de to psicològic, i Aquest serà el principi (1986), una extensa recreació autobiogràfica del seu periple vital des dels anys trenta. Paral·lelament, col·laborà a revistes infantils com “Cavall Fort” o “Tretzevents”; a Serra d’Or i “Oriflama”; en diaris com La Vanguardia, ‘Avui” o “Diari de Terrassa”. També edità la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (Cartes a l’Anna Murià, 1985 i 1992). L’any 2001 aparegué l’antologia de contes infantils Les aventures d’una pota de ruc i altres contes; i pòstumament Reflexions de la vellesa (2003), una recopilació d’articles i pensaments dels darrers temps. Amb aquest volum, a més, s’inicià la publicació de les seves obres completes.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (19981)
- Aulet, J. (20041)
- Bacardí, M. (2004)
- Bacardí, M. (2006)
- Campillo, M. (1998), vol. 1, p. 569-577
- Espinós, J. (2004)
- Fernández Figueras, J.F. (2003), p. 9-54
- Grifell i Sala, Q. (1992)
- Pelegrí, I. i Bacardí, M. (2004)
- Real i Mercadal, N. (19981)
- Real i Mercadal, N. (2003)
- Real i Mercadal, N. (2005), p. 5-25
- Real i Mercadal, N. (20062)
- Real i Mercadal, N. (20063)
- Soldevila i Balart, Ll. (2007), p. 203-213.