Anna Murià i Romaní

(Barcelona, 1904 — Terrassa, Vallès Occidental, 2002)

Novel·lista, narradora, assagista i crítica literària.

Vida i obra

Filla del director de cinema i periodista Magí Murià. Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona. Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista “La Dona Catalana”, dirigida pel seu pare. Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes. A més del propi nom, hi signà amb els pseudònims Roser Català, Marta Romaní i Anna Maria. Durant els anys trenta col·laborà en nombroses publicacions, especialment a “La Nau” (en què, a més d’altres proses, publicà els seus primers contes infantils) i a “La Rambla”. El 1930 publicà el seu primer llibre, El cultiu de la bellesa, un recull d’articles sobre estètica femenina. A més, al llarg d’aquests anys fou una gran activista cultural i política des d’institucions com el Club Femení i d’Esports de Barcelona o el partit polític Acció Catalana Republicana, queel 1932 deixà per incorporar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 publicà la seva primera novel·la, Joana Mas, un relat psicològic plantejat des d’una visió progressista i moralment oberta que connecta amb la ideologia del seu opuscle La revolució moral (1934). El 1936 passà a militar a Estat Català, el partit escindit d’Esquerra Republicana, i el 1937 s’incorporà a la Institució de les Lletres Catalanes. A més, durant la guerra col·laborà a Revista de Catalunya, “Companya”, “Meridià” i “Catalans!”; formà part de la redacció de “Diari de Barcelona”, i, tot seguit, de la de “Diari de Catalunya”, que acabà dirigint. També publicà el pamflet propagandístic El 6 d’octubre i el 19 de juliol (1937). El 1938 aparegué la seva segona novel·la, La peixera, de caràcter més social. El 1939 s’exilià a França i, en una estada amb altres escriptors al castell de Roissy-en-Brie, conegué el poeta Agustí Bartra, amb qui compartí la resta de la seva vida. El 1940 marxaren a la República Dominicana i el 1941 a Cuba i a Mèxic, on finalment s’establiren. Hi treballà com a traductora de l’anglès i el francès al castellà. Col·laborà assíduament a les revistes de l’exili català a Amèrica Catalunya i Ressorgiment (Buenos Aires); “Germanor” (Santiago de Xile); “Lletres” (del consell de redacció de la qual fou membre), La Nova Revista i Pont Blau (Mèxic). A Mèxic publicà també el llibre de narracions Via de l’Est (1946), ple de ressons de la pròpia experiència a Roissy, i el conte infantil El nen blanc i el nen negre (1947). Així mateix, el 1943 començà a redactar Crònica de la vida d’Agustí Bartra, acabat el 1966 i publicat a Catalunya el 1967 (l’edició definitiva és del 1990). El 1975 complementà aquest volum amb L’obra de Bartra, nova aproximació a la figura del poeta. El 1970, ella i Bartra tornaren a Catalunya, i el 1971 s’instal·laren a Terrassa. Poc després, publicà la novel·la infantil El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974) i Pinya de contes (1980), a més de l’obra teatral, també infantil, A Becerola fan ballades (1978). El mateix any aparegué l’antologia de contes propis El país de les fonts, i el 1982, El llibre d’Eli, un conjunt de narracions entrelligades i plenes de components simbòlics. Tot seguit publicà dues noves novel·les: Res no és veritat, Alícia (1984), de to psicològic, i Aquest serà el principi (1986), una extensa recreació autobiogràfica del seu periple vital des dels anys trenta. Paral·lelament, col·laborà a revistes infantils com “Cavall Fort” o “Tretzevents”; a Serra d’Or i “Oriflama”; en diaris com La Vanguardia, ‘Avui” o “Diari de Terrassa”. També edità la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (Cartes a l’Anna Murià, 1985 i 1992). L’any 2001 aparegué l’antologia de contes infantils Les aventures d’una pota de ruc i altres contes; i pòstumament Reflexions de la vellesa (2003), una recopilació d’articles i pensaments dels darrers temps. Amb aquest volum, a més, s’inicià la publicació de les seves obres completes.

Bibliografia
  1. Aulet, J. (19981)
  2. Aulet, J. (20041)
  3. Bacardí, M. (2004)
  4. Bacardí, M. (2006)
  5. Campillo, M. (1998), vol. 1, p. 569-577
  6. Espinós, J. (2004)
  7. Fernández Figueras, J.F. (2003), p. 9-54
  8. Grifell i Sala, Q. (1992)
  9. Pelegrí, I. i Bacardí, M. (2004)
  10. Real i Mercadal, N. (19981)
  11. Real i Mercadal, N. (2003)
  12. Real i Mercadal, N. (2005), p. 5-25
  13. Real i Mercadal, N. (20062)
  14. Real i Mercadal, N. (20063)
  15. Soldevila i Balart, Ll. (2007), p. 203-213.
Vegeu bibliografia