Vida i obra
Exercí bàsicament com a pintor i ceramista. Estigué molt vinculat al moviment noucentista i en fou un dels principals preceptistes. Es formà a l’acadèmia Galí (1907-11). Eugeni d’Ors li confià la direcció plàstica de l’↑Almanac dels Noucentistes (1911). També col·laborà a La Revista. Fou il·lustrador de publicacions periòdiques i de llibres, com ara Poemes del port de Josep Maria López-Picó (1911) o Poemes de neguit de Joaquim Folguera (1915). Formà part del grup de Les Arts i els Artistes. El 1924, per temes relacionats amb el cop d’estat del 1923, fou expulsat de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat, on exercia de professor. El 1936 fou regidor de Cultura fins que, en esclatar la guerra, estigué empresonat durant uns quants mesos. Entre les seves obres plàstiques destaquen la font del Portal de l’Àngel de Barcelona (1917), el quadre Vacances (1924) i les pintures murals del baptisteri de Breda (1925), que refeu el 1965. Publicà La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat (1916) i El nacionalisme de l’art (1920), la seva obra fonamental. El viatge que feu a Itàlia (1916-17) inspirà les seves dues obres literàries: un dietari, que restà inèdit, i un recull de poemes (Itàlia, 1918) dedicat a Guerau de Liost i prologat per Carles Riba. La seva poètica connecta amb l’ideari dels noucentistes catalans pel que fa a la recuperació del classicisme. Com a teòric tingué una gran influència durant els anys trenta, amb la voluntat de creació d’un art nacional.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bou, E. (1987), vol. 9, p. 148-149
- Gavagnin, G. (2005), p. 11.-42
- Museu Aragay (2006)
- Riba, C. (1985), p. 184-186.