Col·laborador de “Joventut”, El Poble Català, Catalunya, La Vanguardia, “Catalunya Artística”, L’Atlàntida, entre d’altres. En poesia, de factura modernista i amb influències d’Apel·les Mestres, publicà Brometes, corrandes i altres poesies (1899), i Jovenesa (1906), un recull de poemes classicitzants de to vitalista i dionisíac que dedicà a Frederic Rahola. Fou amic de Picasso, que il·lustrà alguns dels seus poemes. També escriví llibrets per a òperes, entre els quals sobresurt el d’Hespèria (1907), musicat per Joan Lamote de Grignon. Algunes de les seves crítiques quedaren recollides en el volum Prosa vulgar (1900).