Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991. Ha traduït diverses obres de lingüística i és autor dels estudis Mètrica catalana (1980), Introducció a la mètrica (1986, del qual el 2008 feu una reedició augmentada amb el nom de Nova introducció a la mètrica), La mètrica i el ritme de la prosa (1992), Introducció a Shakespeare (2001, premi Octavi Pellissa d’assaig 1998), fruit de les seves investigacions shakespearianes, i Tractat d’elocució (2006). Posteriorment, ha publicat els assaigs Poesia i veritat (2015), La rehumanización del arte (2015) i Epístoles a Josep Carner (2018).
La seva poesia s’inspira en models anglesos de reflexió sobre l’experiència moral: Marees del desig (1975). Més exigent formalment, però més desolat, és el recull Terres perdudes (1981, premi Miquel de Palol 1980). A El somriure del tigre (1986), en canvi, fa l’assaig d’una interpretació crítica i irònica del moment històric. Ha publicat els poemaris Retalls de sastre (1988) i Complements circumstancials (1998). A Fugitius, una novel·la que segueix la forma poètica, fa una crònica crítica a cavall entre l’antifranquisme i la transició. Guanyà la viola d’or i argent als Jocs Florals de Barcelona del 1982.
Ha traduït també Poemes de W.H. Auden (1978), O. Wilde i D. Thomas, però, sobretot, cal assenyalar la traducció de tota l’obra dramàtica de W. Shakespeare, juntament amb Angela Buxton, que obtingué el premi Crítica Serra d’Or de traducció 1988, i, també, d’Els sonets (2003) d’aquest autor, obra per la qual fou guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de traducció al català 2003 i el premi Cavall Verd 2003. Així mateix és autor, amb Angela Buxton, del Diccionari anglès-català (1983) i del Diccionari català-anglès (1986).