El 1882 fundà i dirigí la revista barcelonina “L’Esperit Català”. Fou redactor en cap del diari “Las Noticias” i de La Veu de Catalunya (1894-96). Publicà alguns opuscles sobre dret administratiu i estudis jurídics, com Justificació del Regionalisme (Perpinyà, 1901). La seva obra rebé nombroses distincions per la temàtica reivindicadora de Catalunya i fou premiada en diversos certàmens literaris de València, Lleida i, entre altres ciutats, a Barcelona, on guanyà l’englantina als Jocs Florals del 1901 i quatre accèssits entre el 1917 i el 1921. Publicà Poesies (1890), En prosa (1892) —narracions costumistes—, Nupcials (1894), Apeles Mestres. Su vida y su obra (1907) i Poesies (1917), entre altres obres.