Conegut pel pseudònim de Víctor Alba, estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític. Milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista. La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida. Col·laborà a “Última Hora” i “La Batalla”. Empresonat durant la postguerra (1939-45), fugí a França. Inicià una fructífera relació amb Albert Camus, amb qui col·laborà a “Combat” i traduí al francès el Cant espiritual de Joan Maragall. També publicà Histoire des republiques espagnoles (1946). El 1947 continuà el seu exili a Mèxic, on col·laborà a La Nostra Revista i Pont Blau, i també a la premsa del país, especialment als diaris “Excelsior” i “Panorama”. Residí igualment als EUA, on treballà en organismes internacionals i exercí de professor universitari. Retornà a Barcelona el 1968 i s’especialitzà en temes d’Amèrica Llatina i d’història política de l’Espanya republicana. Fou autor d’una extensa obra: Historia del comunismo en América Latina (1954), de les novel·les Els supervivents (1950) i El pájaro africano (1975), i dels assaigs Retorn a Catalunya (1970), Catalunya sense cap ni peus (1971) i Catalonia. A Profile (1975), entre d’altres. També desenvolupà diversos estudis polítics com Història del BOC (1974), Andreu Nin (1974), Joaquim Maurín (1975), Els problemes del moviment obrer a Catalunya (1976), Història de la resistència antifranquista (1978), El Partido Comunista en España (1979) i Todos somos herederos de Franco (1980). Publicà també les memòries Sísif i el seu temps en tres volums: Costa avall (1990), Costa amunt (1990) i L’emprenyament (1995), a més d’una sèrie de diccionaris: Diccionari de la mala llet (1997), Diccionari de les cabronades (2000), Diccionari de les ximpleries (2001) i Diccionari d’anònims amb nom (2002). L’any 2001 fou guardonat amb el premi Gaziel. Col·laborà habitualment al diari Avui.