Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación i contribuí a la fundació del Centre Català. Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada i fou redactor en cap de Las Noticias. Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre, obres teatrals en llengua castellana (entre les quals els drames Atrás el extranjero, 1879, segona part d’El sitio de Gerona, de Josep O. Molgosa, i Los misterios de Barcelona, 1915), i en llengua catalana (entre les quals les peces còmiques La quitxalla, 1909; Gènit i figura, 1909, i Lo marit de la meva dona, 1921, estrenada el 1917, i una refosa de Rabagàs. Lo vividor polític, 1913, de Victorien Sardou). Traduí al castellà una obra de Carolina Invernizio.