Joan Palou i Coll

(Palma, Mallorca, 1828 — Palma, Mallorca, 1906)

Autor dramàtic en llengua castellana i poeta.

Vida i obra

Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868, com a diputat a corts i cap del Partit Republicà Progressista a Mallorca. S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva consagració arribà amb drames romàntics en castellà, centrats en la història de Mallorca o de la Corona d’Aragó, a partir de l’estrena a Madrid, el 1859, de La campana de la Almudaina (de primer titulada Corona de espinas), editada el mateix any i en anys successius. Tingué arreu un èxit espectacular i Frederic Soler la parodià a L’esquella de la torratxa (1864). Escriví després La cruz de la redención (estr. 1860), a l’entorn de la guerra d’Àfrica; La espada y el laúd (1865), protagonitzada per Ausiàs Marc, autor de qui havia traduït alguns poemes al castellà, i, finalment, Don Pedro del Puñalet (escrita cap al 1874 i no estrenada fins el 1900). Deixà dispersa en publicacions o inèdita una abundosa obra poètica en castellà i poemes en català de caràcter humorístic i circumstancial. Presidí l’Ateneu Balear (1862-78), on desenvolupà una intensa activitat.

Bibliografia
  1. Vidal, M.À. (2001)
  2. Vidal, M.À. (2002).
Vegeu bibliografia