Doctor en ambdós drets per Cervera, el 1759 ingressà al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-ne prior i abat. Deixeble predilecte de Jaume Caresmar, amb aquest i amb Josep Martí representen el nucli avellanenc del corrent arxivístic en la historiografia crítica catalana. Recorregué molts arxius eclesiàstics catalans, aplegà una important col·lecció numismàtica i fou predicador reconegut. Entre molts altres treballs de recerca històrica (algun dels quals en català), la major part inèdits, compilà els nombrosos volums de Sacrae Antiquitatis Cathaloniae Monumenta, també inèdits, gràcies als quals s’han salvat molts documents i notícies de gran interès.