Rafael Patxot i Jubert

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 — Ginebra, 1964)

Prosista i traductor.

Vida i obra

Cap al 1900 s’establí a Barcelona, on entrà en contacte amb el grup modernista de L’Avenç. Col·laborà a La Il·lustració Catalana (1904-10) i traduí per a la “Biblioteca Popular de l’Avenç” Urània de Camille Flammarion (1903), Viatge al voltant de la meva cambrade Xavier de Maistre (1904) i Els plaers de la vida de Lord Avebury (1906).També publicà l’antologia Prosadors nord-americans (no contemporanis) (1909). És conegut sobretot com a mecenes de diversos projectes culturals i científics. Creà, entre d’altres, la Fundació Concepció Rabell i la Institució Patxot (1926). A través d’aquests organismes patrocinà iniciatives com la fundació d’Estudi de la Masia Catalana i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Durant la dictadura de Primo de Rivera subvencionà les edicions de l’IEC. El 1936 s’exilià a Suïssa, on publicà Guaitant enrera (1952), unes memòries elaborades a partir de materials heterogenis, amb les quals l’autor reconstrueix i reivindica la seva trajectòria vital i intel·lectual.

Bibliografia
  1. Iglésies, J. (1963)
  2. Maluquer i Sostres, J. (1994)
  3. Massot i Muntaner, J. (1992-1993)
  4. Massot i Muntaner, J. (1994)
  5. Massot i Muntaner, J. (2004), p. 107-137
  6. Massot i Muntaner, J. (2007), p. 85-126.
Vegeu bibliografia