Vida i obra
També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara. Nasqué al barri gironí del Mercadal. Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara (Baix Empordà) que esdevingué ciutadana al final del s. XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina. El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant. Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista. Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons, de qui tingué dos fills que moriren joves. Fou jurat en cap de Girona en moments crítics: per primera vegada, el 1631; el 1637, durant la crisi de Leucata, i, de nou, el 1641, quan Catalunya decidí integrar-se a França.
La seva Crònica (o Dietari, editada el 1994), centrada en el període 1626-83 --és a partir del 1637 que l’autor aplegà les notícies en forma de dietari mensual--, té un lloc important en la producció historiogràfica gironina. L’obra té totes les característiques que la teoria literària exigeix d’una crònica, és a dir, «relació de fets històrics establerts segons l’ordre cronològic, encara que sense rigidesa temporal; remunta el fil narratiu fins a èpoques molt reculades; l’autor és contemporani de la majoria dels esdeveniments exposats» (Diccionari de la literatura catalana, p. 189). No és un dietari personal; només parla de la seva persona quan és protagonista o intervé en els esdeveniments públics. No se centra només en els temes locals, sinó en les coses succeïdes al Principat de Catalunya i, en particular, a Barcelona i en temes d’arreu d’Espanya i d’Europa, però vistos des de Girona; Sucesos de Cataluña, l’encapçalament que figura al manuscrit de Barcelona, és ben encertat. A més de l’extens Dietari, l’obra tracta de la història i de la política de la ciutat, així com de determinades iniciatives socials. Com a testimoni dels fets, la seva situació és privilegiada. Des del punt de vista historiogràfic, l’interès de la Crònica és molt notable: s’inicia amb el conflicte de la capitalitat administrativa de Catalunya, assumida per Girona en detriment de Barcelona (1635), i explica de primera mà la revolta popular del 1640; la crisi política que portà a la secessió del Principat i a la guerra de Catalunya; l’expulsió de molts filipistes i, entre ells, de tots els bisbes; la tràgica pesta del 1650; la reincorporació del Principat a la corona espanyola (1652); el cop militar de Joan d’Àustria, des de Catalunya (1668), i el posterior desengany dels catalans. Tot està apuntat amb detalls i comentaris interessants. Pel que fa als Assumptos, el manuscrit de Girona en presenta dotze, de temàtica molt variada: sobre els orígens històrics de la ciutat, sovint fantàstics; la relació de Girona amb els seus reis; les corts de Catalunya; com fer front a la pesta, la fam i els tumults populars; la defensa en temps de guerra; el remei als aiguats; el creixement de la població; l’Hospital de Misericòrdia i el Mont de Pietat.
Real escriví la crònica en ocasió de la primera designació com a jurat. Prenia nota del que succeïa i ho oferia a la col·lectivitat. No respon a la simple fal·lera d’erudit, sinó a un deure de ciutadania. Volgué fer un llegat a la ciutat i a la posteritat. Escriví per preservar la memòria, decantant-se cap a la cultura, la política i el govern, als quals volgué aportar la seva reflexió ètica. Per això, els seus escrits tingueren una intenció didàctica: donar lliçons de la història per a la posteritat amb forta càrrega religiosa i moralista, en la línia de la mentalitat del Barroc i l’esperit de la Contrareforma, amb notables influències dels jesuïtes castellans (P. de Ribadeneyra, J.E. Nieremberg o J. de Mariana) i dels pares del Col·legi de Sant Martí (O. Relles, F. Guerau). Tot és motiu d’anàlisi i d’alliçonament: la ciutat i la nació, la religió i la moral, la política i l’economia, la demografia i la manera de governar pel bé del país, els esdeveniments joiosos o tràgics –guerres, setges, pesta, aiguats, visites dels virreis francesos o espanyols, actuació dels bisbes o dels jurats i diputats–, etc. Tanmateix, no fou un “arbitrista” teòric, també fou responsable de moltes iniciatives socials per al millorament de la ciutat: redreçament de la indústria tèxtil per a donar feina als treballadors, edificació d’habitatges populars al Mercadal, recuperació dels molins d’aigua, i, especialment, la promoció de l’erecció de l’Hospital de Misericòrdia i del Mont de Pietat.
La Crònica es conserva en sis manuscrits, diferents entre ells, i escrits amb intenció diversa segons els destinataris: Dietari de les coses notables que aniran succeint en la ciutat de Gerona, el manuscrit català de Madrid (BNM, ms. 3619); Varios sucesos recopilados por Gerónimo del Real, el castellà de Madrid (BNM, ms. 2 055); Varios assumptos y succesos recopilats y disposats en nou assumptos o tractats, el de Girona (AHMG, Llib. ms. 18), en català; Convocación de los pueblos en juntas, el de Peralada (Biblioteca del Castell de Peralada, 091 Real), en castellà (amb algun paràgraf en català); Sucesos de Cataluña, el de Barcelona (AHCB, ms. B-147), en castellà (còpia parcial del de Peralada); Varios sucesos, el de Vilanova (Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú, ms. 182), en castellà (còpia del castellà de Madrid, amb poques variants). Hi ha dues famílies de manuscrits: l’una té l’origen a Girona, en el mateix cronista; l’altra, a Barcelona, en la seva relació i justificació davant la Cort de Felip IV. El ms. català de Madrid és el més antic, segurament, l’original; d’aquest en depèn el de Girona, també en català, el més complet, precisament perquè n’és una segona redacció, obra del mateix cronista, sigui pel que fa als Assumptes com pel Dietari pròpiament dit. La còpia de Girona l’escriví el secretari Joan Gardeny, per encàrrec de Real, quan aquest l’oferí a la ciutat l’any 1678, ja al final de la seva vida. Els altres, en castellà, són redaccions de l’època de la reincorporació de Catalunya a la corona espanyola i tenen un marcat to de justificació política. El manuscrit de Peralada i el castellà de la BNM depenen l’un de l’altre. El segon n’és un extracte del primer, però limitat al text de la crònica. El de Vilanova és còpia quasi literal del de Madrid; i el de Barcelona, còpia parcial del de Peralada. Del de Girona se n’han servit quasi tots els historiadors des del s. XVII, des de C. Pujol i Camps fins a J.H. Elliott. Ha estat utilitzat sobretot per al tema de la revolta catalana i les guerres que la seguiren; no se’n feu una edició crítica i un estudi fins el 1994.
A més de la Crònica, també escriví altres obres: Memorias autobiográficas, editades per Josep Pella i Forgas (1889-92); Advertiments al Comú i particulars de la ciutat de Girona (1669), del qual no s’ha conservat ni l’original ni cap exemplar; El cielo en la tierra (1671), manual de teoria i pràctica de la política, de to exhortatiu i molt dependent dels filòsofs i moralistes amb els quals s’identificava; el manuscrit original és a l’AHMG (adquirit el 1919). També escriví Convocación de los pueblos en juntas, una variant, parcialment, de la Crònica, però amb d’altres capítols de temàtica tan variada com complexa: temes erudits, d’història i de llegenda, de política ciutadana, morals i religiosos, sentències d’autors i de sants, etc.; es pot considerar un llibre nou, una gran barreja gens sistemàtica. És autor d’una autobiografia novel·lada que intitulà Hechos de Heliodoro.
Lectures
- BUSQUETS, J.: La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683), PAM, Barcelona 1994.