Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular. Amplià l’Arte poética española de Diego García Rengifo (Salamanca 1592; edicióde Vicenç: Barcelona 1703) amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme.