Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida. Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona. Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán (Tarragona 1644) o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca (Tarragona 1644) i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya.