Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada. Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller, i majoritàriament compostes en llengua catalana (n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà). Els noms dels autors només consten en tres ocasions; segons el manuscrit, fra [Antoni] Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist, Bartolomé Aparicio la Consueta o Obra del santísimo Nacimiento de nuestro Señor Jesucristo, i Joan Timoneda l’Auto del Nacimiento. Però sabem que també són de Timoneda La pastorela i Del descendimiento de la Cruz. El començament d’aquesta última torna a aparèixer, al final del manuscrit, traduïda al català.
La disposició de les peces segueix un cert ordre temàtic, però amb algunes irregularitats. Les podem agrupar en diversos apartats: cicle de Nadal (nou obres), cicle de la Passió (tretze obres), episodis de l’Antic Testament (sis obres), episodis del Nou Testament (deu obres), obres hagiogràfiques (sis obres), obres doctrinals (quatre obres) i la peça profana abans esmentada. Entre les obres doctrinals hi ha la Representació de la Mort, que durant un temps havia estat atribuïda a Francesc d’Olesa.
El manuscrit és important pel gran nombre de peces que ens ha transmès (i això el fa comparable a altres compilacions antigues, com la dels misteris provençals del Roergue, del segle XV, o el Códice de autos viejos castellà, molt poc anterior al nostre), i especialment per la riquesa de les anotacions d’escenografia i posada en escena d’una gran part de les obres. Com que reprodueix textos d’èpoques diferents, constitueix un document molt interessant per a estudiar l’evolució del teatre medieval cap a formes dramàtiques més modernes.