Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment. Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors. Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848. No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno (Escritores del Reino de Valencia), quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia. La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot i que també s’ha parlat d’algú de l’entorn del mateix Ximeno.
Bibliografia
- Montoliu, M. de (1912): “Les Trobes de Jaume Febrer”. Revue Hispanique, XXVII, p. 285-389.
- Riera i Sans, J. (1993): “Falsos dels segles XIII, XIV i XV”, dins Alemany, R.; Ferrando, A. i Meseguer, Ll.B. (ed.): Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I, vol. I, p. 423-491 (463-467).