Desenvolupament enciclopèdic
La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu, s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó; la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom; la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte. En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera, rimant amb el vers anterior en era. Es tracta d’una imitació formal de les Coplas de la panadera castellanes, escrites per ridiculitzar els infants d’Aragó arran de la desfeta de la batalla d’Olmedo, l’any 1445.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Riquer, M. de (19931)
- Rodríguez Risquete, F.J. (20021).