Desenvolupament enciclopèdic
Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical. No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. Les Cobles, en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una al·legoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam, per bé que l’apòleg amb què explica per què declina l’oferta que li fa la reina de Mallorques perquè torni a l’illa només deixa entendre amb claredat que Turmeda, que mantenia intacte el seu prestigi d’home docte entre els seus contemporanis, tem per la seva vida per qüestions que afecten la llibertat de pensament, derivada potser del fet de ser “de les tres lletres mestre”. L’obra, tanmateix, és escrita des d’un punt de vista exclusivament cristià i plenament ortodox, tant des de l’òptica religiosa com política, fins al punt d’assenyalar el nord d’Àfrica com a principal perill per a la pau dels regnes cristians. La divisió s’explica com a resultat de la perfídia d’un tirà que introdueix el mal «per cos d’astronomia», i, en exposar-ho, Turmeda no només remarca la seva condició d’astròleg, sinó que demostra posseir coneixements de l’art talismànica, apresa en textos àrabs.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Olivar, M. (1927).