Scipió i Aníbal

Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.

Desenvolupament enciclopèdic

Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment. Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el col·loqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència divina. Malgrat el regust classicista, el seu estil és planer, ben lluny, per tant, de l’original que tradueix. Gaudí d’una gran difusió, tant de manera independent com formant part d’obres historiogràfiques o de caràcter doctrinal, com la↑Doctrina moral de Nicolau de Pachs.

Bibliografia
  1. Rico, F. (1992)
  2. Riquer, M. de (1935).
Vegeu bibliografia