Desenvolupament enciclopèdic
Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 (v. 249-250), manifestà en el seu testament que volia ser enterrat. En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort, els poemes no deixen de fer patents la sobtada morbositat d’aquest delit, els greus dubtes sobre el destí de l’ànima de la seva esposa i les profundes temences per la pròpia responsabilitat en el seu destí.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Beltran, V. (2006)
- Bohigas, P. (1980).