Desenvolupament enciclopèdic
És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió. En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili (III, 258-263) i en les Heroides d’Ovidi (XVIII-XIX). La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’al·legoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs↑Marc. Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències i alguns poemes que hi apareixen en els punts àlgids. Aquesta barreja de vers i prosa, coneguda com a prosimetrum, apareix per primera vegada en les proses mitològiques corellanes i ho havia fet en un moment molt proper en la↑Tragèdia de Caldesa. Els amants s’oposen, com Píram i Tisbe, a les lleis humanes, que obligaven a respectar la decisió paterna pel que fa al matrimoni dels fills. Hero es rebel·la contra el seu pare i permet que l’amant faci del seu cos un vaixell i s’endinsi en la mar, de manera que, guiat pel foc que Hero encén, pugui creuar l’estret dels Dardanels. Però Fortuna fa que l’amant es confiï i un dia gira la roda i converteix la mar calmada en tempestuosa, fins que provoca el naufragi i la mort dels amants. Hero no es llança de la torre quan descobreix el cos mort de Leandre, com diu la tradició, perquè les seves fonts clàssiques no contenien el final de la història; no obstant això, se-gueix la Fiammetta de Giovanni Boccaccio (Elegia di madonna Fiammetta) quan narra que Hero descendeix de la torre, abraça el cadàver de Leandre i fa un plany com una Pietà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Badia, L. (1988)
- Cingolani, S.M. (1998)
- Martos, J.Ll. (20011)
- Martos, J.Ll. (20012).