Desenvolupament enciclopèdic
És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑Parlament en casa de Berenguer Mercader. Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis (VII, 1-424) d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne. Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi (la XII, principalment) i de l’Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’havia practicat encara en la literatura hispànica. Molt probablement, és l’obra de Roís de Corella que més clarament representa el gènere de la ficció sentimental, tot i citar-se amb freqüència la↑Tragèdia de Caldesa com l’exponent més clar. Emmarcat per l’arribada de Jàson a Colcos i per la posterior venjança de Medea, el centre de la història és un diàleg entre els amants sobre els deutes de Medea respecte a la sinceritat, honestedat i fidelitat de l’amor de Jàson. Els presagis de la maga s’acompleixen i aquesta història es converteix en una art de desamar que Medea adreça al gènere femení, perquè les dones mai no confien en les promeses dels homes. És aquest to de confessió amb les dones el que l’apropa a l’Elegia, amb la qual comparteix una rúbrica molt semblant. Corella inverteix la perspectiva de la poesia d’Ausiàs↑Marc, que avisa els altres homes de la crueldat i la falsedat de les dones, una de les mostres més clares de la filogínia literària de Joan Roís de Corella.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Badia, L. (1988)
- Cingolani, S.M. (1998)
- Martos, J.Ll. (20011)
- Martos, J.Ll. (20012).