Desenvolupament enciclopèdic
Tant el personatge de Caldesa com la Tragèdia van tenir una àmplia recepció en la segona meitat del s. XV, i encara avui és reconeguda la seva singularitat. Sembla que la figura de Caldesa esdevingué un personatge col·lectiu, representant de la dona que estima amb deshonestedat, i s’han conservat poemes dedicats a ella en castellà i en català que no són de Joan Roís de Corella. Aquest autor li dedica el maldit A Caldesa i la Tragèdia; així mateix, el final del poema Desengany sembla fer referència a l’episodi del text en prosa. Com s’ha destacat recentment, en el cos textual de la Tragèdia no apareix mai el nom de Caldesa i sols ho fa en la rúbrica de la versió del Jardinet d’orats, fet que podria deure’s a una voluntat de l’autor de desentendre’s del seu personatge, que arribà a resultar incòmode al Corella teòleg. No s’ha de buscar la concepció de tragèdia en fonts senequianes clàssiques, sinó en el concepte medieval que se’n tenia. Hom ha volgut trobar una referencialitat real a l’episodi, que negava la possibilitat de recerca de fonts. Superat aquest prejudici biografista, s’ha proposat que la Tragèdia depenia argumentalment d’un exemple de sermó sobre un tema moral d’Ubertino de Casale, passat per Francesc↑Eiximenis. S’hi han afegit també opinions sobre orígens ausiasmarquistes, boccaccescos o, fins i tot, s’ha suggerit l’Eunuchus de Terenci. La Tragèdia no és una mostra del que hom pot entendre com a ficció sentimental a l’ús, com la Medea, que respecta molt més clarament les regles del gènere.I això és perquè parteix del seu univers líric, perquè Corella vessa en prosa un tòpic que es pot trobar en els versos d’Ausiàs Marc i d’ell mateix: el desengany amorós de l’amant. Quan la dona correspon l’amant, en última instància, l’home és el culpable de la deshonestedat de la dona, ja que ella, imperfecta per naturalesa, malgrat haver-se resistit honestament, cau en els paranys de l’amant insistent. Aquesta és la perspectiva filògina de Joan Roís de Corella. El joc de portes obertes i tancades de la Tragèdia no és casual i s’ha de llegir en paral·lel amb la resta de la producció corellana. La història narra el cas d’un amant al qual, després de lloar l’estimada durant molt de temps i amb molt de patiment, aquesta accedeix a correspondre’l, a obrir-li la porta de la seva casa, del seu cos. Aquest punt de partença anul·la clarament una hipòtesi que la crítica corellana ha defensat parcialment i sobre la qual s’ha construït el discurs més actual sobre la Tragèdia: Caldesa no és una prostituta, sinó una dona que ha caigut en la deshonestedat, davant la insistència de l’home.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Badia, L. (19931)
- Badia, L. (19932)
- Cingolani, S.M. (1998)
- Martos, J.Ll. (2005)
- Turró, J. (19962).