Desenvolupament enciclopèdic
L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià, conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia. S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu (Pèlies, segons la tradició), amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida. Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que conclou amb una primera destrucció de Troia duta a terme per Jàson i Hèrcules. Posteriorment la ciutat és reconstruïda pel rei Príam, fill de Laomedont, i el seu fill Paris rapta Helena, dona de Menelau, fet que serveix de pretext a la coalició de cabdills grecs comandada pel rei Agamèmnon, germà de Menelau, per a iniciar la guerra que durarà deu anys i que acabarà amb la destrucció final de Troia. La victòria definitiva es produeix, després de la traïció d’Enees i Antènor, gràcies a l’enginy del cavall ordit per Ulisses. La narració conclou amb el relat de les aventures de diferents herois grecs, especialment les d’Ulisses, en el camí de retorn a la pàtria. En l’obra també tenen importància els diversos episodis de tema amorós, entrellaçats entre els relats de les batalles, especialment els que protagonitzen les parelles de Jàson i Medea, Paris i Helena i, sobretot, Aquil·les i Políxena, perfecta caracterització adoctrinadora dels perills de la malaltia amorosa segons la concepció medieval. L’obra va precedida d’una nota preliminar, en la qual Conesa explica alguns detalls sobre les circumstàncies que motivaren la traducció i la manera d’entendre el seu ofici. Tot i que encara s’hi fa evident la influència de l’original llatí, especialment en el lèxic i en la sintaxi, la traducció de Conesa és bastant respectuosa amb l’original, fins al punt que el resultat és una prosa estilísticament bella i llegidora, que serví de model literari per als grans narradors del s. XV. La influència de la versió de Conesa, lingüística, estilística i argumental, és ben evident en el Tirant, en el Curial i en algunes obres de Joan DRoís de Corella. Les referències en nombrosos inventaris i altres documents proven una gran difusió de l’obra en tots els estrats culturals i socials. La traducció ha pervingut en vuit còdexs manuscrits i uns quants fragments; l’erudit Ramon Miquel i Planas en feu una primera edició, publicada el 1906, tot i que no va poder tenir en compte tots els testimonis conservats.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Miquel i Planas, R. (1916)
- Perujo i Melgar, J.M. (2000)
- Perujo i Melgar, J.M. (2003).