Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novel·la un aire de comèdia. Filla de Plaute, reviscuda al Decameró, és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval. Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats. Plaerdemavida representa l’alegria juvenil de viure una vida seguint els instints, sense experimentar en cap moment cap mena de prevenció, prejudici o recança. La seva desimboltura és per damunt de tot verbal, i amb les seves dites i les seves oportunes intervencions es guanya la simpatia dels altres personatges, i d’algun lector privilegiat, com ara Cervantes, a qui també guanyaren «las agudezas de Placerdemivida». Posseïdora d’una saviesa terra a terra, com després Sancho Panza, que s’expressa preferentment amb refranys, als episodis africans, on ocupa el tron de Fes, exhibeix una erudició insospitada que trenca tota la gràcia verbal que la caracteritzava. Aquesta estrenada i imprevista solemnitat no és obstacle perquè, de retorn a Constantinoble, recuperi el seu paper d’agosarada intermediària entre Tirant i Carmesina i participi entremaliadament en els seus jocs.