Membre de la petita noblesa il·licitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, col·laborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal”. Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores (1874), Buscar la parpalla (1879) i Ramona, o Una perla en el campo (1887). És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo (1888) i La condesa del Prado (1890), i de composicions poètiques de tipus circumstancial. A la seva mort, el Teatre Principal d’Elx fou anomenat Teatre Llorente.