Es llicencià en dret a Osca (1841) i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona. Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric (Un trono y cuatro reyes, 1847), una novel·la de model i ambient walterscottià (El convento de Stirling, 1843) i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts (Poesías, 1852; La tumba del valle, 1855; Suspiros del alma, 1856, i Armonías de la noche. La cruz de la alquería y el panteón de Balmes, 1860). Traduí al castellà un poema (Teresa) de Francesc↑Camprodon (no recollit a les seves Poesies), musicat per Jaume Biscarri. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1856) i de la Societat Arqueològica Tarraconense (1878).