Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867. Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat (1864), dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes (1866), amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans (Espartero, Prim, Clavé i Monturiol) i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria, Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D. Bonaventura C. Aribau. Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi residien la publicació de la seva traducció d’A Barcelona de Jacint Verdaguer (a Manila i a Madrid, 1883) i el lliurament d’una corona d’argent en homenatge a l’autor. Publicà el poema heroic El volcán de Táal (1885) i, a La Veu del Montserrat, la sèrie d’articles En Montserrat. Meditacions i records (1885).