Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme. Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale (1868), que entén que es desenvoluparen paral·lelament i independentment. El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell. Traduí al provençal algun poema de Joaquim Rubió i Ors. Publicà estudis sobre les fronteres lingüístiques a l’Estat francès i Jacques Ir. le Conquerant, roi d’Aragon, comte de Barcelone (1863-69; traduïda al castellà el 1874).