Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep↑Robrenyo, que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves. Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats. Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del melodrama La aldea de San Lorenzo de Joseph Bouchardy, autor proper a la línia ideològica de Petrus Borel i un dels de més èxit en l’escena barcelonina entre el 1859 i el 1864.