Estudià magisteri, però no exercí per problemes de salut. Conreà la poesia religiosa i publicà els primers poemes a La Veu del Montserrat i posteriorment a diverses revistes d’orientació catòlica. Entre el 1887 i el 1894 participà regularment als jocs florals de Manresa, Sabadell i Blanes i a certàmens d’entitats catòliques, en què guanyà diversos premis. Publicà, entre altres obres, el recull Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol, i, pòstumament, a “Lectura Popular” (1917), la Corona poèticaMaria (1911) i Poesia a “Lectura Popular” (1917).