Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies (entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire, 1859, La florista catalana, 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira, 1866) i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat. Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui col·laborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la «gran escena y coro de guerra» Desperta ferro (1860).