A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary. La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política. Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més prestigi i tradició. Amb el casament amb Don Pau Galceran s’incorpora a la vida provinciana d’una família de cacics. Actua sempre com una mare abnegada i una dona amatent a la família, allunyada de la vida social ordenada de la burgesia vilaniuenca. Durant la primera part se la veu activa, en la cura joiosa del marit i els fills, ignorant del seu paper com a element de distorsió en la societat vilaniuenca, encuriosida per les seves actituds innovadores —el zel per la intimitat—, que confon amb l’arrogància. Una llibertat d’esperit natural i innocent i la necessitat de confidència i companyia la van unint imperceptiblement a Albert Merly, també solitari i poc amant de la vida social. Utilitza amb ell l’ascendent que li atorga l’edat i el tracta amb simpatia i confiança maternal. La calúmnia que, instal·lada en la veu i els ulls col·lectius, agredeix la parella provoca la crítica d’Isabel envers l’entorn i la va descobrint angoixada i lluitadora per aclarir la injustícia de què és objecte. Malgrat les introspeccions directes i l’interès descriptiu del narrador, el capteniment d’Isabel resta poc definit ja des dels primers dubtes de Don Pau i des de les converses sobre la calúmnia amb Albert. Els problemes familiars encadenats amb la dissort la menen a una davallada inaturable que la precipita a la mort sense que el lector pugui conèixer les seves percepcions i els seus sentiments. Esdevé el símbol de la impossibilitat d’harmonització entre la societat de l’antic règim i la classe burgesa emergent.