Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València: tres en vida de l’autor (1885, 1902 i 1909) i dues després de mort (1914 i 1936), la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’Obres completes. La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions (entre les quals hi ha La barraca) i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre». A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits: el de contribuir a la dignificació de la llengua i el de ser una obra de valencianisme. Incloïa, a més, unes Notes de l’autor en què comentava el motiu, el lloc i les circumstàncies en què havien estat escrites i publicades algunes de les poesies. El 1902 fou publicat per a celebrar la finalització de la magna obra històrica Valencia, amb el títol lleument modificat —Nou llibret de versos— i el contingut perdé vuit composicions i en guanyà trenta de noves, algunes posteriorment tan cèlebres com Arròs en fesols i naps i Floreta sens nom. L’edició del 1909 coincidia amb la coronació popular de Llorente. Incrementada amb vint-i-tres poesies (entre les quals hi ha Vora el barranc dels Algadins i Cançoneta amorosa), incorporà un llarg estudi de Marcelino Menéndez y Pelayo. El 1914, i quan Llorente ja era mort, el Llibret passà a ser Llibrets de versos, en dos volums recollits i editats pel seu fill, Teodor Llorente i Falcó, i elevà fins a noranta-cinc el nombre de poesies. Finalment, fou també el seu fill l’encarregat de publicar el 1936, amb motiu del primer centenari del naixement del seu pare, l’obra Poesies valencianes, que fixava en 121 composicions la totalitat de la poètica llorentina coneguda fins aquell moment. Ponderada i valorada la lírica llorentina pels crítics valencians més importants i qualificada, el 1936, per Carles Salvador de «pedrera de mots vivents», durant la postguerra diverses generacions de valencians hi aprengueren a llegir i a escriure en la seva llengua.