L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines, publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879. L’obra dramatitza el conflicte entre Sibil·la de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I. Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibil·la, que pretén la corona. L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la història amorosa, en aquest cas entre el cortesà Berenguer i Sibil·la. L’autor sembla haver-se inspirat, per a la confrontació de les dues reines, en Maria Stuart de Friedrich Schiller; d’altra banda, però, se sentí temptat pels recursos típics dels melodrames més espectaculars o de grand guignol. L’obra es ressent del desequilibri entre la voluntat de construir una trama basada en el conflicte psicològic i la truculència de l’acció, massa melodramàtica. Tanmateix, els personatges principals estan ben dibuixats i la versificació té moments inspirats. A diferència d’altres obres de Soler, els caràcters secundaris tenen un paper més rellevant en la història, fins al punt de plantejar trames paral·leles a la principal, com és el cas d’Hug o Cabestany i la relació que mantenen amb les dues reines en conflicte. Per altra banda, el personatge del rei Joan fa el paper de deus ex machina, recurs característic en les obres de Soler. Premiada el 1884 per la societat El Círculo de Reus, el premi concedit, el 1888, per la Real Academia Española de la Lengua com a millor obra representada a Espanya durant l’any anterior significà en bona part la consagració de l’autor fora dels escenaris catalans. El drama donà lloc a una paròdia de Joan↑Molas i Casas (Baralla de pescateres) i a una versió castellana de Melcior de↑Palau, que no s’arribà a estrenar. Sí que s’estrenà, en canvi, la versió castellana en prosa de Joaquim Ciervo, a Barcelona, el 1923.
- Diversos autors (19841).