Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any. El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg. El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes. De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura floralesca. Tot amb tot, els poemes apareguts en llibre contrasten amb la poesia festiva i inclinada al joc metaliterari que l’autor donà a conèixer en diverses publicacions periòdiques. Així, el conjunt de l’obra poètica de Frederic Soler, anterior i posterior al recull, es reparteix entre els poemes satírics de la dècada del 1860, majoritàriament inèdits o dispersos, o apareguts en alguns lliuraments dels↑Singlots poètics i en els volums que publicà al llarg dels anys: Qüentos de la vora del foc i Qüentos de l’avi (1867), Nits de lluna (1886) i Poesies (1893). Són de destacar les ressenyes en vers de les representacions operístiques del Faust i d’Il Profeta, i La mort de la Paloma. Poema en quatre plats, paròdia dels poemes èpics, en què assaja metres diversos, i on cada plat és encapçalat per citacions, entre d’altres, de Tasso, Fénelon i Lord Byron en la llengua original. Nits de lluna, amb pròleg de Valentí Almirall, presenta ja com a plenament consolidada la seva obra poètica, que introdueix en alguns casos una visió més obertament política, com en el poema que dona títol al recull i en el qual les referències a Parnell i a Irlanda li serveixen per a establir paral·lelismes amb Catalunya. Tanmateix, aquesta línia ideològica es veu matisada en el seu darrer recull per l’adopció d’una visió més globalment espanyola, com en el poema Les àligues negres, exaltació de l’imperialisme espanyol arran de la venda de la illes Carolines a Alemanya.