Consistent en una col·lecció de vint-i-sis números seriats, els textos foren publicats per la Llibreria Espanyola d’Innocenci López Bernagossi, entre el 1864 i el 1866. Recollien tant les gatades, és a dir les obres teatrals paròdiques i satíriques, com quadres de costums i poemes paròdics ressenyant òperes presentades al Liceu. Des de la primera edició, prologada per Valentí Almirall, l’èxit es traduí en tiratges successius de milers d’exemplars, ben bé fins al final de segle. La sèrie recollia també l’anomenat Almanac del Xanguet per als anys 1865 i 1866, i alguns volums dedicats monogràficament a la poesia, com els apareguts sota l’epígraf de Gra i palla, paper per matar ratos.
En conjunt, és una aportació deliberada a la construcció d’una literatura popular al servei del públic barceloní, que recull influències de la literatura de consum del moment, tal com començava a configurar-se en les literatures francesa i castellana. La barreja d’humor i costumisme no era nova, però sí que ho era el tractament dels temes, que es concreta en l’òptica clarament realista, sovint no exempta d’intenció política. El gros més important dels Singlots són les peces teatrals paròdiques, que donaren fama al seu autor, sobretot a través del pseudònim de Serafí Pitarra, que, de fet, mantingué fins al final per a les peces més humorístiques del seu repertori.
Molts dels recursos del Soler comediògraf són visibles en aquestes obres, notables per la saviesa dels mecanismes dramàtics i per la frescor d’una llengua col·loquial altament efectiva. Alguns dels personatges humorístics dels seus drames són prefigurats ja en les paròdies teatrals i els procediments paròdics de Soler també foren utilitzats en part en les comèdies posteriors de l’autor, especialment el procés de reducció dels episodis laterals i l’ampliació dels referits als valors i als sentiments dels protagonistes, que són degudament degradats amb la reducció als impulsos més materialistes i egoistes.