Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa («Los mals d’amors»), el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important. Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental (viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità), pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat de les formes (els fragments narratius, en vers blanc, els simbòlics, en diverses combinacions estròfiques i mètriques). Fou inclòs al recull de↑Poesies catalanes i reeditat el 1894 i el 1897 (alguna vegada sota el títol de Lo romiatge de mon ànima o La cançó del romiatge de mon ànima).