Desenvolupament enciclopèdic
El certamen (que proposava «por asunto de poesía una composición del género épico relativa a la famosa Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos») i el guardó mateix ofert a Rubió (lliurat en un acte teatralitzat que causà sensació) s’enquadraven en una calculada estratègia de vindicació «provincialista» i de redefinició del camp literari. En formava part la defensa de la dignitat literària del català, per a la qual la memòria del secretari Muns i Serinyà apel·lava al patronatge i l’autoritat d’Aribau i Puigblanch. En un context de concurrència de la convenció acadèmica i el romanticisme, Rubió respongué a les exigències del certamen amb un poema en tres cants, de 270 octaves reials, curós amb les condicions del gènere èpic. Però en realitat confegí un apèndix explicatiu de la identitat literària adquirida el 1839 amb l’obra del Gaiter, en el qual eren activats textos, temes i motius estel·lars del seu univers: els trobadors, Ossian, Chateaubriand (Amade advertí l’eco de l’Atala en el cant II), l’exili i l’amor impossible. El poema, en la veu d’un narrador («paladí i trobador»), exposa la història del guerrer Roudor, enrolat en l’esquadra de Roger de Flor, una història de glòria militar però alhora de tràgic infortuni amorós: Roudor, que no troba en batalla la mort alliberadora, no pot deixar de lliurar el seu viure, finalment, a «amargs records», que, al seu torn, són engolits per l’oblit implacable. El Roudor trava dues línies temàtiques, tan característicament romàntiques com habituals de la poesia del Gaiter: l’oposició entre història i espai íntim i la qüestió de la identitat del poeta i la poesia. El sentit resulta projectable sobre la pròpia trajectòria i sobre l’actualitat de la societat literària catalana, inclòs el certamen al qual concorria el Roudor, que cal considerar el «primer» poema èpic renaixentista; però és justament la impossibilitat de la poesia èpica allò que acaba essent-hi tematitzat: la forçosa dissolució del poema èpic en la poesia lírica. El Roudor fou inclòs a l’edició de Lo Gaiter del Llobregat del 1858 i al primer volum de l’edició poliglota, el 1888. Pers i Ramona en publicà una traducció al castellà amb abundant anotació (1846).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Domingo, J.M. (20032), p. 357-370.