És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma. El prologuista, que signa R.C.A. i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic. La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor. L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novel·lístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta, el del relat aventurer de viatges (de Catalunya al País Basc), i el de la novel·la d’història contemporània, amb introducció de temes morals i polítics d’actualitat propis del col·loqui, des d’una posició liberal moderada. L’autor no hi obvia l’humor groller propi del model vallfogonesc (un model encara viu, però desqualificat per contemporanis com Antoni de Bofarull), coherent amb les mostres de diglòssia. Tanmateix, els altres models literaris, algunes referències com les del Quixot i el coneixement que sembla haver-hi de la sàtira menipea i el de personatges i episodis de la història moderna situen l’obra en un context culte, bé que marginal al que desembocava en els Jocs Florals de Barcelona.