Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839. Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües. Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia. Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera. Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el buit provocat per la falta de diccionaris satisfactoris i la necessitat de desmentir que la llengua catalana sigui «una jerga d’una província bàrbara».