És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps (~ 1855). Presentada com una història vertadera i no com una novel·la, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol. Narra la vida exemplar d’un personatge real (Louise Deschamps, 1682-1746), que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novel·les sentimentals coetànies. L’opció de la llengua catalana, insòlita aleshores en una obra narrativa d’una extensió notable, s’explica pel fet que es tracta de literatura doctrinal religiosa destinada a «la utilitat dels pobles de la muntanya que no entenen lo castellà».