Flordeneu encisa el jove cavaller↑Gentil, quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat. Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora. Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat. Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües immòbils entre columnes de cristall i sotavoltes de marbre. Després emprenen un viatge aeri per tot el Pirineu, el reialme de Flordeneu, portats per un carro de daines voladores, des d’on contemplen tota la serralada, mentre Flordeneu va mostrant a Gentil els punts més bells de «tota la terra que el meu cor estima». De retorn al Canigó, Flordeneu prepara les núpcies amb ofrenes i càntics epitalàmics que confia a les seves companyes. Després del final tràgic de Gentil, l’acció culmina amb la plantació de la creu al cim de la muntanya, mentre Flordeneu i les fades, convertides ara en éssers malignes, enemics de la religió, en són expulsades per sempre. Flordeneu és, doncs, un personatge irreal, sense profunditat humana, que tanmateix revela i amaga en un joc subtil d’ambivalències la figura femenina ideal del poeta, el qual ja en la joventut pensava en amors de fades i en carros voladors, però també tenia dividida la seva visió de la dona en dos tipus oposats, immensament benèfic l’un, immensament malèfic l’altre. El personatge Flordeneu / Griselda forma part de la galeria de figures femenines protagonistes dels poemes verdaguerians i, en contrast amb totes les altres (Roser, Guideta, Rosalia, Aurèlia, Faina, Pirene, Hèsperis, Riquilda, Eulàlia), és el més ambivalent de la galeria. Seduït i seductor, bondadós i malèfic, d’una bellesa irreal alhora que terrenal, sembla encarnar en una de sola, però amb dos noms, les dues figures prototípiques oposades de l’obra de joventut del poeta.