Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà. L’obra s’ambienta en un poble mariner. La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’Àgata. Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes. Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble. Ella decideix utilitzar Àgata com a tapadora, però entre aquesta i Pere Màrtir neix un veritable amor. Tanmateix, quan estaven a punt de casar-se, una escena equívoca de Pere Màrtir amb Mariona provoca la gelosia d’Àgata i el mata clavant-li la fitora. En descobrir tot seguit el malentès, es llança al mar, mentre les campanes toquen a festa i comença a llostrejar. Pere Màrtir, en el fons, té «bones entranyes», com addueix. En les seves aventures amoroses, fuig de la solitud. Desitjaria, però, poder estimar més plenament, com farà amb l’Àgata. La Mariona es mostra egòlatra i presumptuosa i no té amb l’Àgata el tracte germanívol que li caldria. Cinquenes es mostra també egoista, avariciós. Àgata, doncs, només troba un afecte familiar en el vell Baltasanet, el qual, lliure de prejudicis, la protegeix. Destaca la simbologia i l’energia primària de la protagonista, mentre que la figura donjoanesca de Pere Màrtir apareix enfeblida i el colpidor desenllaç resultà polèmic.
L’estrena d’aquest drama contemporani (concebut anteriorment, amb ànim d’ocupar-se del món mariner i fonent projectes, com obres donjoanesques) tanca el període de plenitud. Ha estat traduït, a més del castellà, al francès, a l’italià i al portuguès, ha inspirat una òpera italiana i una altra d’alemanya i diverses versions o projectes cinematogràfics. Fou més ben rebut per la crítica parisenca i milanesa que per la hispànica.