Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes, tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i col·loquial: Doñ Pera Singlá (la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894), Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala (1899), Adoració dels Reyes Magos (1892), Corona de espinas (1902), Entremès de ses flassades (s. d.), i La ciega avaricia (1896), entre d’altres. També és autor dels drames i comèdies El Tenorio y el Poeta (1902), Los hijos de Don Silvestre, Don Quintín de Cascarilla, El problema social, Las mangas verdes o El violín encantado, A quién Dios se la de... i Quien a buen árbol se arrima.