Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies. Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya. Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra. Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars. D’entre les seves obres cal fer esment de Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars, en quatre volums (1959, 1961, 1967 i 1979), L’home de la bossa. Novel·la d’antics costums nupcials del Pallars (1960),Els pastors i les estrelles (1965), i el recull de relats Històries i llegendes del Pallars (1971). Per la seva tasca fou guardonat amb diversos premis, com el Premi Nacional de cultura popular (1992) i la Creu de Sant Jordi (1998).