Josep Calzada i Carbó

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 — Madrid, 1965)

Poeta, novel·lista i dramaturg.

Instal·lat a Borriana (Plana Baixa) a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació. Conreà la novel·la històrica amb La sacra tragèdia (premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular), basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus, una narració extraordinària amb un contingut de novel·la arqueològica, que publicà a la revista Catalana (1922-23) i en volum el 1924. És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic —Violas (1902) i Poesies (s. d.), de la col·lecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle (s. d.) i la peça teatral en vers Campanel·la, recollida el 1910 en el volum corresponent al XX Certamen Literari-Artístic d’Olot, celebrat el 1909. També fou guardonat amb altres premis i flors naturals: Borriana (1901), Alcoi (1902), premi de la Reina Regent, a Girona (1902), València (1905), Buenos Aires (1910) —on, amb diferents signatures, aconseguiria set dels onze premis que s’adjudicaven—, Sant Sadurní d’Anoia (1911), premi del president del Consell de Ministres, a Huelva (1911), premi Rei Alfons XIII, a Granada (1912), de la Diputació de Huelva (1912), Perpinyà (1913), i un llarg seguit de distincions que el feren excel·lir en la categoria de poeta notable. L’any 1914, en haver aconseguit a València i per tercera vegada la flor natural al Teatre Principal, li fou concedit el títol vitalici de mestre en gai saber, en un acte organitzat per l’associació literària Lo Rat-Penat.

La dècada de 1930 s’instal·là a Madrid. Autor també en castellà, el 1952 fou guardonat amb el Premio Nacional Álvarez Quintero per la seva obra El lazarillo ciego, que s’estrenà amb molt d’èxit al teatre madrileny María Guerrero (1954). Escriví també altres obres de renom com Els forts, premiada a Montevideo, El regreso de Don Juan o La señora Torbellinos. És l’autor de la lletra de l’himne de la població de Borriana (1916) sota la partitura musical de José María Ibáñez i membre fundador de l’Agrupació Científica-Artística-Literària La Grillera, que donà una notable projecció cultural a aquella ciutat.