La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana. El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit. Poc després morí de manera prematura. La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions. Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època: la idealització del paisatge mallorquí i el món tradicional de la pagesia. Bàsicament es conformà amb la imitació dels models que la precediren. Els seus amics aplegaren pòstumament la seva obra en el volum Poesies mallorquines (1905).