Com a caputxí adoptà el sobrenom de Martí de Barcelona, amb el qual signà els seus treballs. Fou professor d’història eclesiàstica. Assassinat a l’inici de la guerra civil. Investigador de la cultura i la literatura catalanes de l’època medieval, realitzà nombrosos treballs sobre autors franciscans, entre els quals sobresurt de manera singular: Nous documents per a la biografia d’Arnau de Vilanova. Dirigí la revista “Estudis Franciscans”. Fou l’autor de diversos estudis sobre la figura de Francesc Eiximenis, del qual edità: Doctrina compendiosa (1929) i Terç del crestià (1929-32). Fou també el responsable de l’edició de la Història de la primacia de la seu de Tarragona (1924), de Jaume Caresmar, i autor de La cultura catalana durant el regnat de Jaume II, publicat pòstumament el 1991.